De vegades, sense adonar-nos-en, repetim actituds o missatges que dificulten que els nens i nenes construeixin una relació sana amb el menjar. Molts d’aquests errors es fan amb la millor intenció, però poden tenir un impacte en com perceben els aliments, el cos o el moment de menjar.
Identificar aquests patrons és el primer pas per fer petits canvis que marquen una gran diferència a llarg termini. Aquí et comparteixo alguns dels errors més freqüents i com podem capgirar-los.
Obligar a menjar
Un dels errors més habituals és insistir que el nen mengi quan no té gana, ja sigui tot el que hi ha al plat, una quantitat determinada o “una cullerada més”.
El problema de forçar és que interfereix en la capacitat d’autoregular-se. Els nens neixen sabent escoltar la seva gana i sacietat. Si constantment els diem quant i quan menjar, de mica en mica deixen de confiar en els seus propis senyals.
Què fer al seu lloc? Ofereix aliments saludables, en un ambient tranquil, i respecta si no vol menjar o menja menys. Confia que el seu cos sap què necessita.
Usar el menjar com a premi o càstig
Frases com “si t’ho menges tot, et dono postres” o “si no menges, no hi ha dibuixos” fan que el menjar deixi de ser una necessitat natural per convertir-se en una eina de control.
Això pot generar associacions negatives amb certs aliments i reforçar el desig per altres que es presenten com a premi.
En lloc d’això, intenta mantenir el menjar com una cosa neutra. Tots els aliments que ofereixis han d’estar disponibles sense condició. Les postres, si n’hi ha, no han de dependre de si es va menjar l’anterior.
Comentar constantment el que mengen (o no mengen)
Quan els comentaris sobre el menjar esdevenen constants, encara que siguin amb bona intenció, poden generar pressió. Frases com “així sí que m’agrada, menjant bé” o “un altre cop no t’ho has acabat” poden afectar la seva confiança i gaudiu al menjar.
Els nens i nenes necessiten experimentar, equivocar-se, repetir, i també tenir dies amb més o menys gana. Evita convertir cada àpat en una avaluació. El silenci atent i la companyia valen molt més que qualsevol comentari.
Oferir sempre el mateix per por que no mengin
És molt temptador recórrer als aliments que sabem que accepten sense problemes, però si sempre oferim el mateix, en limitem l’exposició a altres sabors i textures.
La varietat és clau per a una alimentació saludable. Tot i que al principi rebutgen certs aliments, és normal. L’exposició repetida, sense pressió, acostuma a donar bons resultats amb el temps.
Pots mantenir els seus aliments preferits, però inclou també noves opcions en petites quantitats, sense obligar, i dóna’ls temps per acostumar-s’hi.
Distreure durant el menjar amb pantalles o joguines
Tot i que pot semblar que “funciona” a curt termini, quan el nen està distret mentre menja, no està aprenent a connectar amb la gana ni a reconèixer la sacietat. A més, es perd loportunitat de compartir el moment i establir rutines agradables en família.
En la mesura del possible, busca que els àpats siguin moments tranquils i sense distraccions. Una taula senzilla, companyia present i sense presses és suficient per crear un bon ambient.
Menjar en un ambient tens o amb conflictes
L’ambient emocional durant els àpats influeix molt com es relacionen amb el menjar. Si la taula es converteix en un espai de discussions, amenaces o pressió, el nen l’associa amb malestar, i això pot afectar la gana i la seva actitud davant dels aliments.
Tracta que els menjars siguin moments agradables, predictibles i sense judicis. Si un dia no va com esperaves, és millor parar i tornar-ho a intentar en un altre moment, que insistir des del conflicte.
No donar exemple
Els nens aprenen més pel que veuen que pel que se’ls diu. Si volem que mengin variat, que tastin verdures o que gaudeixin del menjar sense presses, és important que vegin això en els adults que els acompanyen.
No es tracta de menjar perfecte, sinó de mostrar obertura, curiositat i coherència. Si els adults gaudeixen del menjar, s’asseuen a taula sense pantalles i respecten la seva pròpia gana, és molt més probable que els nens també ho facin.
El que sí que podem fer
Crear un entorn on menjar sigui un moment agradable, sense pressions ni càstigs
Oferir varietat sense forçar
Acceptar el ritme individual de cada nen o nena
Mantenir rutines clares i flexibles
Ser exemple amb la nostra actitud cap al menjar
Confiar que la relació amb el menjar es construeix dia a dia, amb paciència i respecte
Educar en alimentació no significa controlar allò que mengen, sinó acompanyar-los que aprenguin a fer-ho per si mateixos, des de la confiança, el gust i el vincle amb el seu propi cos.
